Estabilitzadors d'escuma

estabilitzadors d'escuma Són compostos químics que retarden la coalescència de les bombolles de gas en una escuma fent-les més estables i uniformes.. Aquests estabilitzadors s'utilitzen en aliments i begudes.

El procés d'escuma es produeix quan l'aire es barreja amb líquid i un gas queda atrapat per les molècules de proteïnes alineades entre l'aigua i l'aire.. L'extrem hidròfob de les proteïnes penja a l'aigua mentre que els extrems hidròfils apunten a l'aire formant una bombolla que sembla una escuma..

Nanopartícules com a estabilitzador d'escuma

Les nanopartícules són àmpliament reconegudes pel seu potencial per aplicar-se en l'estabilització d'escuma. No obstant això, hi ha diversos reptes en l'ús de nanopartícules per a aquest propòsit. Aquests reptes inclouen les rutes sintètiques, propietats de les nanopartícules i preocupacions ambientals (Rafati et al., 2016).

Paràmetres de control per a l'estabilitat de l'escuma

Els principals paràmetres de control de l'estabilitat de l'escuma inclouen la mida de les nanopartícules, tipus de nanopartícules, temperatura del dipòsit, concentració de sal i modificadors. La mida més petita de les nanopartícules podria romandre a les làmines de manera estable i evitar el drenatge, mentre que la mida més gran seria difícil de mantenir i augmentar el diàmetre de les nanopartícules (Pugh, 1996; Singh i Mohanty, 2015).

Entre diferents tipus de nanopartícules, hidròfoba moderada (angle de contacte 90 graus) les nanopartícules eren òptimes estabilitzadors d'escuma. Van augmentar la pressió capil·lar màxima, va augmentar la resistència mecànica de les làmines i es va formar una estructura de xarxa per minimitzar el drenatge de la pel·lícula, reduir la coalescència de les bombolles i allargar el temps d'existència del sistema d'escuma.